OLIMPÍADA DE FOTOGRAFIA FILOSÒFICA

Com hem comentat a les classes també s'ha posat en marxa un concurs de fotografia filosòfica. L'IES Pare Arques participarà enviant les dos millors propostes entre les presentades. Tot ho anirem enllestint després de Nadal, el termini de lliurament de treballs encara no arriba.

Ara bé, podeu anar pensant en l'assumpte. Farem un concurs intern. Les fotografies han d'anar referides al mateix tema que la dissertació: "NATURALESA I CULTURA: QUÈ ENS FA SER EL QUE SOM?", però vosaltres haureu de formular la pregunta com vulgueu. La vostra pregunta ha d'estar inclosa a la fotografia, així que caldrà manejar un editor de fotografia.

Us deixe ací l'enllaç amb les bases i pròximament penjaré unes bases internes que seran, pel que fa a la qüestió tècnica, com aquestes.

Ànim i a pensar....!

Us deixe ací una proposta que ens ha sorgit a classe com a mostra del que busquem. La fotografia és del fotògraf francès Henri Cartier Bresson (1908-2004)

Cap l'amor sota un paraigua? (Yasmina)

BASES DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA FILOSÒFICA

Curiosament, al mateix lloc de la fotografia anterior, amb una altra perspectiva, vaig fer una foto el Nadal de 2012... (faig també una pregunta com a proposta). Una qüestió per anar acostumant l'ull als requeriments estètics de la fotografia: com creieu que podria millorar-se aquesta foto?

Quedarem immòbils mentre la tècnica ens supera?

VII OLIMPIADA DE FILOSOFIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Benvolguts alumnes, com l'any passat aquest any també anem a participar en l'Olimpíada de Filosofia. Com sabeu es tracta de composar una dissertació sobre un tema clau en la filosofia, concretament en l'antropologia: NATURALESA I CULTURA: QUÈ ENS FA SER EL QUE SOM? Aquest any no hi ha selecció de textos proposats per l'organització, però jo us deixaré uns enllaços perquè pugueu tenir algun material per a poder pensar. Els textos no són lectures obligatòries ni és obligatori utilitzar-los, sols són possibles ajudes per pensar més intensament.

La pregunta vos ha de fer pensar a vosaltres i aquest és l'objectiu de la prova, però per a poder pensar tot material és bo. La filosofia ho és, per descomptat, però també la literatura, el teatre o el cinema.

Us deixe en primer lloc les bases del concurs, després un enllaç amb textos i després enllaços a dos pàgines que crec que poden resultar-vos útils.

També podeu fer recerca pel vostre compte. Recordeu que si empreu una idea que no és pròpiament vostra l'heu de citar d'una o altra manera.

Ànim! A la fi es tracta de poder sentir-vos satisfets de la vostra feina.

BASES DE LA VII OLIMPÍADA DE FILOSOFIA

SELECCIÓ DE TEXTOS SOBRE "NATURALESA I CULTURA"

SÍNTESI DE CONCEPTES EDITORIAL OCTAEDRO

SÍNTESI DE CONCEPTES EN <<FILOÈTICA>>


Per acabar vos deixe un vídeo sobre el tema elaborat per la UNED i emès per La 2.

GALILEO GALILEI un film de Liliana Cavani

Aquestos dies hem vist alguns fragments de la pel·lícula Galileo (ITA, 1968) de la directora italiana Liliana Cavani. Ací us deixe l'enllaç per veure la pel·lícula completa. Un bon exercici per a anar construint el context històric i filosòfic en el que va viure René Descartes. Aprofiteu el que ens ensenya el cinema!

EXERCICI PER A PRACTICAR AMB PLATÓ

Hola, us deixe l'enllaç que us reenvia a un examen per a practicar durant els nadals. Recordeu que l'examen de recuperació serà el dimarts 20 de gener.

A banda d'açò podeu practicar qualsevol de les redaccions del llibre de text.

Alguna proposta:

- Ètica i Política en Plató.
- El dualisme epistemològic i les seus implicacions polítiques.
- Dialèctica i matemàtica en Plató.


Rellegiu el text i no oblideu seguir les instruccions que per a les preguntes proposa el llibre de text en les pàgines finals. Autocorregiu-vos amb aquests criteris.

EXAMEN PLATÓ PER A FER A NADAL

Fixa la mirada en els ulls de pedra de Plató durant 15 segons abans d'iniciar l'exercici.

RENÉ DESCARTES (1596-1650)

Roberto Rossellini va produir per a TV algunes pel·lícules que explicaven la biografia intel·lectual d'alguns filòsofs ben reconeguts. Un és el cas de Sòcrates, que ja vam penjar en aquest bloc i l'altra està dedicada a René Descartes. La peli du el títol de Cartesius (el nom de Descartes en llatí) i té una durada ben gran. A youtube està fragmentada però es pot seguir prou bé. Els subtítols són aproximats i cal escoltar de vegades l'italià. Ací us deixe el primer fragment i després, si voleu, ja anireu enllaçant vosaltres la resta. La peli és molt útil per fer-se una idea del context en el que viu Descartes i del que li costa arribar a algunes de les seues troballes.

CARTESIUS (R. ROSSELLINI)

L'EVOLUCIONISME DE DARWIN II

Aquestos dies a les classes de filosofia he intentat exposar la posició que les diferents vessants del cristianisme mantenen sobre la Teoria de l'Evolució. Ací us enllace un breu article de la prestigiosa BBC que podrà ajudar-vos a entendre-ho millor.

EVOLUCIONISME I CRISTIANISME (BBC)

I ací vos deixe les paraules textuals del Papa Joan Pau II, en una carta a l'Academia Pontificia de les Ciències de 1996...

 «Teniendo en cuenta el estado de las investigaciones científicas de esa época y también las exigencias propias de la teología, la encíclica Humani generis consideraba la doctrina del evolucionismo como una hipótesis seria, digna de una investigación y de una reflexión profundas, al igual que la hipótesis opuesta. Pío XII añadía dos condiciones de orden metodológico: que no se adoptara esta opinión como si se tratara de una doctrina cierta y demostrada, y como si se pudiera hacer totalmente abstracción de la Revelación a propósito de las cuestiones que esa doctrina plantea. Enunciaba igualmente la condición necesaria para que esa opinión fuera compatible con la fe cristiana.[...] Pío XII había destacado este punto esencial: el cuerpo humano tiene su origen en la materia viva que existe antes que él, pero el alma espiritual es creada inmediatamente por Dios "animas enim a Deo immediate creari catholica fides nos retinere iubet": encíclica Humani generis: AAS 42 [1950], p. 575). En consecuencia, las teorías de la evolución que, en función de las filosofías en las que se inspiran, consideran que el espíritu surge de las fuerzas de la materia viva o que se trata de un simple epifenómeno de esta materia, son incompatibles con la verdad sobre el hombre. Por otra parte, esas teorías son incapaces de fundar la dignidad de la persona» (Juan Pablo II, Mensaje a los miembros a la Academia Pontificia de Ciencias, 22 de octubre de 1996).

En ella podreu veure exactament fins on arriba la posició oficial de l'Església Catòlica en el terreny de les Ciències Biològiques. 

Per a concloure us penge també un vídeo (en dos parts) que reconstrueix la biografia intel·lectual de Darwin. És un vídeo curiós perquè barreja la reconstrucció històrica del personatge amb efectes que la teoria de l'evolució té en l'actualitat en el terreny de la medicina. També explica com els evolucionistes responen als defensors de la Teoria del Disseny Intel·ligent i el seu argument de la suposada perfecció de l'ull humà.

LA PELIGROSA IDEA DE DARWIN 1 DE 2.

LA PELIGROSA IDEA DE DARWIN. 2 DE 2.


Ací us propose una activitat... durant la pel·lícula es parla de la transmissió del virus del VIH en uns malalts de SIDA. En quin sentit trobes útil per als malalts els descobriments de Darwin? Explica-ho. L'activitat és voluntària (de moment és una prova de com poden fer-se activitats mitjançant el bloc). La resposta podeu enviar-la ací al bloc i la publicaré corregida en els "Comentaris". Per descomptat l'activitat quedarà registrada com a activitat de classe.


Una curiositat...

La Universitat de València va organitzar un homenatge a Charles Darwin l'any 1909. El metge Peregrín Casanova va ser el major difusor de les seues idees a la nostra capital. Era un metge que havia sigut company de classe del meu rebesavi, Joan B. Pastor Aicart. Pastor Aicart va participar en el debat sobre l'evolucionisme a finals del segle XIX. Concretament va escriure un assaig sobre les relacions entre religió i ciència l'any 1883, en ell s'oposava a les idees evolucionistes de Darwin, que no creia suficientment demostrades. L'he buscat a la foto i clar, no l'he trobat.

L'EVOLUCIONISME DE DARWIN

L'any 2009 es complia el 150 aniversari de la publicació de L'origen de les espècies, el llibre amb el qual el naturalista Charles Darwin revolucionava la biologia moderna i que donava per finalitzat, després de 23 segles el fixisme aristotèlic... El diari El Mundo va publicar un molt interessant especial sobre aquest esdeveniment. Entrevistes amb especialistes, la polèmica amb el creacionisme. Un material ben presentat i molt curiós... Ací teniu l'enllaç

ESPECIAL CHARLES DARWIN EN EL 200 ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

 

 

 

 

 

1. Del primer vídeo heu de fer 2 preguntes.

 

 

 

2. Del segon vídeo heu de fer una síntesi.

SOCRATES VS. CALICLES

Hem parlat una bona estona de Sòcrates i la seua manera d'entendre la filosofia com aquella eina que ens hauria de permetre acostar-nos a la veritat. Una mostra de les seues disputes ferotges amb els sofistes és aquest text extret del diàleg platònic Gòrgies.

Sòcrates discuteix amb Calicles sobre la Justícia

APOLOGIA DE SÒCRATES

 Ací us deixe el text que Plató va escriure per a recordar el judici de Sòcrates. Podeu buscar el començament, que arriba després d'una llarga introducció. Recordeu que estem a la cua de comprensió lectora dels països desenvolupats, i és que sembla que mai volem llegir res...

APOLOGIA DE SÒCRATES PDF

 presó on va estar tancat Sòcrates abans de morir, a la muntanyeta del Pnyx

La mort de Sòcrates (Jacques-Louis David, 1787)

 

 

Per a concloure us deixe ací la pel·lícula que per a televisió va rodar el director italià R. Rossellini (en té una altra sobre René Descartes que ja penjarem en el seu moment).

 

 



EL MITE DE LA CREACIÓ EN EL LLIBRE SAGRAT DELS MAIES

A la classe d'avui hem vist un fragment d'un vídeo que il·lustra, amb una animació, com va ser l'origen del món per a les cultures que habitaven l'Amèrica Central. El Popol Vuh era el llibre sagrat dels maies i en ell s'explicava com havien anat les coses amb els déus i amb el regne de Xibalba. Cal fixar-se amb el que hi ha en comú en tots els mites de creació de les diferents religions. La filosofia serà l'intent de desmarcar-se d'aquesta mena d'explicacions.

Fixa't ara en el text de Crities (el tens també a les fotocòpies de classe amb alguna variant) i tracta de comprendre la diferència entre el pensament mitològic (mite) i el pensament racional (filosofia, logos).

 Plató (nebot de Críties)

"Hubo un tiempo en que la vida de los hombres era desordenada y bestial y esclava de la fuerza, cuando no había ni recompensa para los buenos ni tampoco castigo para los malos. [...]

Entonces un hombre diestro y sabio
les inventó a los hombres el temor a los dioses, para que
los malos tuvieran miedo a algo si a escondidas
hacían o decían o pensaban algo.
Convencido de esto, pues, introdujo lo divino,
que es un demon con vida inagotable,
que con la mente oye, y ve, y comprende mucho,
atendiendo a esto, y con divina naturaleza;
capaz de oír cuanto los mortales dicen
y de ver todo lo que hacen.

Y si tú en silencio intentas algo malo,                                    
no les quedará ello oculto a los dioses, pues inteligencia
grande tienen. Diciendo estas razones,
introdujo la más agradable de las doctrinas
envolviendo en la mentira la verdad.
Dijo que los dioses habitaban allá donde
más pudo sorprender con ello a los humanos,
de donde vio que les venían los terrores a los mortales
y los bienes para su miserable vida;
de allá, de la giratoria bóveda donde lo rayos
vio que estaban, los horrendos estampidos
del trueno, y el edificio estrellado del cielo,
hermosa construcción del sabio artista el tiempo;
donde camina el incandescente pedrusco del astro solar
y de donde llega a la tierra la húmeda lluvia.
Puso alrededor de los hombres tales pavores,
mediante los cuales instaló con sus razones
a la divinidad en hermoso lugar,
y extinguió con las leyes la falta de ley." Crities. Sisifo

Adolescents de l'IES Zurbarán parlen de relacions de gènere

ZIZEK, UN FILÒSOF A LA BANYERA

El diari El País publicava el cap de setmana una entrevista amb Slavoj Zizek, un dels filòsofs més mediàtics dels últims temps. La foto que acompaña a l'entrevista ja mostra que Zizek és un provocador. Un provocador que parla de política. Se situa a l'esquerra però el seu discurs novedós el converteix en un personatge incòmode per a l'esquerra més ortodoxa i immobilista.

Ací en teniu l'enllaç

ENTREVISTA A SLAVOJ ZIZEK

NIETZSCHE, BORGES I GABRIEL GARCÍA MARQUEZ...

Us deixe un article de l'escriptor mexicà Jorge Volpi on utilitza els conceptes de l'estètica de Niertzsche per posar al costat a Jorge Luis Borges i Gabriel García Márquez...

NUESTRO APOLO Y NUESTRO DIONISOS (Jorge Volpi)